Mar Hernández. Superar el càncer amb el ciclisme

Cadascú té un motiu per practicar el ciclisme. L’esport en general, i en concret, el ciclisme, s’ha demostrat que és un arma eficaç per superar físicament i mentalment els mals moments que podem tenir a les nostres vides com pot ser patir una greu malaltia.

A Mar Hernández, llicenciada en Belles Arts, és escultura. Li van regalar una bicicleta de muntanya pocs mesos abans que als 36 anys li diagnostiquessin un càncer de mama. Practicar el ciclisme li va ajudar a canalitzar les pors generades pel que se li venia a sobre, ia més per encarar la impotència i la ràbia que li generava la nova situació.

Mentre feia el tractament de radioteràpia després de passar per la cirurgia, Mar Hernández va aprendre a millorar-ne la forma i la tècnica practicant el ciclisme diàriament. Muntar la bici la va transformar per superar mentalment el gran sotrac de superar el càncer i sentir-se motivada per a assolir nous reptes.

El que no sabia Mar Hernández és que aquests nous reptes no només serien esportius. Als 41 anys, i després de superar el primer càncer, li van tornar a diagnosticar un altre càncer. Era en el moment que se sentia capaç d’enfrontar-se a proves de BTT més exigents. En el moment de segon diagnòstic, Mar s’estava preparant per a la Marató de MTB dels Monegres i es plantejava participar en una de les proves més dures del món, la Titan Desert.

Però gràcies al ciclisme, Mar Hernández estava molt més forta, físicament i psicològicament; i de seguida ella va saber com enfrontar-se a la nova situació amb una actitud més positiva. I juntament amb l’equip mèdic que l’atenia, va arribar a la conclusió que calia tornar a passar per quiròfan perquè li practiquessin una doble mastectomia amb l’extirpació dels dos pits. La cirurgia va ser realitzada dos dies abans d’entrar com a finisher per la meta de la Marató dels Monegres.

Posteriorment a la doble mastectomia, Mar Hernández va haver de sotmetre’s durant 6 mesos a un tractament de quimioteràpia. Les sessions de quimio les va plantejar com una etapa de resistència d’una prova de MTB; i entre cadascuna de les sessions de quimio, sortia amb bicicleta per tornar a estar forta per a la propera etapa. Les seves defenses no van disminuir; al contrari, es van mantenir i fins i tot els metges van constatar que havien augmentat durant el tractament.

Després d’acabar amb el tractament de quimioteràpia, el ciclisme li va ajudar a eliminar de manera eficient la toxicitat de la quimio al seu cos i a guanyar cada vegada més força per a seguir gaudint amb més intensitat de les rutes a les sortides i marxes ciclistes en què hi participava.

Mar Hernández va decidir la reconstrucció plàstica dels seus dos pits. Durant el procés, i com li ha passat a moltes dones, es va separar de la seva parella després de no superar aquesta el bloqueig i el rebuig que li va generar la visió en la intimitat de la nova realitat del seu cos.

Per a superar la nova situació, Mar va decidir assumir un gran repte dins la seva passió creixent pel ciclisme i que no l’havia abandonat ni en els pitjors moments. Els anys 2015 i 2016 va participar dues vegades a la Titan Desert, una dura carrera de resistència durant diversos dies pel desert del Marroc.

L’altra gran passió de Mar Hernández és l´art. Com a artista, impulsa el projecte artístic i fotogràfic d’“Identitat Esculpida” que neix de la seva necessitat de “donar forma a tot el procés viscut i el que ha de venir” per expressar artísticament el seu procés personal de malaltia. Un projecte “paral·lel a la seva vida i que segueix viu en convertir-se també en una conferència que imparteix i que ha esdevingut un leitmotiv” que permet ajudar altres dones que han estat o estan passant el mateix procés amb la malaltia.

Com a escultora de professió i vocació, Mar Hernández veu com de sobte ella és esculpida a través de la reconstrucció plàstica dels seus pits, tal com ella sempre ho ha fet amb les seves obres. Però en aquesta ocasió no és ella qui mesura i proporciona la figura humana, ella és la model a les magnífiques fotos de Jordi Serra i la direcció artística d’Helena Pielias.

En aquesta exposició, Mar Hernández va voler llançar el potent missatge que la bellesa sempre és possible. I ho és també després de tota la radioteràpia, quimioteràpia i les cirurgies, gràcies al miracle la recomposició estètica. L’exposició està dividida en tres blocs: la malaltia, el ciclisme com a recurs per superar-la i la recuperació de la feminitat.

Mar se sent molt orgullosa que gràcies a la seva experiència amb el ciclisme està ajudant altres persones “que per temor o per desinformació no gosaven fer esport durant els tractaments oncològics”.