Jaume Leiva. Superar 530 dies sense córrer

La vida esportiva i personal de Jaume Leiva és una autèntica “True Story”. Jaume és un d’aquells esportistes que se sobreposa davant de qualsevol adversitat i on a més surt reforçat. Gràcies a la seva capacitat de treball, constància i sacrifici, avui dia és considerat un dels grans dins del panorama maratonià espanyol.

Jaume Leiva és un conegut atleta del panorama nacional, i sobretot, a Terrassa (Barcelona), la ciutat que el va veure néixer i créixer com a esportista. Des de petit ha tingut passió per l’esport, ja que a la seva família es vivia i respirava esport a tota hora. Ha practicat al llarg de la seva vida diferents disciplines esportives (futbol, ​​bàsquet, etc.); però arran de participar en les carreres populars que s’organitzen a moltes poblacions i barris del seu entorn, va descobrir que l’atletisme no se li donava gens malament.

Un gran atleta de Terrassa, Bartomeu Serrano, el va descobrir i va veure a Jaume Leiva un gran potencial com a atleta; i li va presentar el seu entrenador, Domingo López, que en aquell moment era el seleccionador espanyol de fons. Va començar a entrenar durament amb López des del juny del 1999. I aquest va ser l’inici d’una carrera de vida que ha fet que Jaume Leiva sigui el gran esportista i la persona que és actualment.

No tot ha estat gens fàcil. Jaume va viure una situació extrema d’estrès que va ser un abans i un després a la seva vida. Un any, per poder sortir davant d’una mala situació econòmica, Jaume Leiva va haver de treballar moltíssim fent diverses feines i feines per tirar endavant, treballant entre 12 i 14 hores i aclaparant-se en no poder treure els resultats esportius que desitjava que s’havia proposat. Arran de la situació tan estressant, va fer que el seu cos explotés, amb el mal de tenir una alopècia universal, és a dir, que li va caure tots els cabells del cos (celles, pestanyes, braços, cap, barba, tot).

Un afortunat punt d’inflexió el va fer prendre una decisió. No estava bé a nivell de salut i a nivell mental, i va decidir passar-se a la ruta i a la mitja marató, i sobretot, fer el salt a la marató. Se’n va anar un mes sencer a Andorra per desconnectar. I ja la tornada d’aquesta llarga estada, i durant el 2012 va consolidar uns magnífics resultats, proclamant-se primer com a Campió d’Espanya de Mitja Marató a Tordesillas, i després va participar al Campionat del Món de Mitja Marató a Bulgària, finalitzant al lloc 33è de la general (4rt atleta europeu).

Però posteriorment, el 2013, Jaume Leiva va tenir una aparatosa i greu lesió de maluc per la qual va haver de passar per quiròfan i que no va anar bé. Va tenir greus danys col·laterals a nivell de nervi i va estar més de 530 dies sense poder córrer. Els metges no li donaven esperances que pogués tornar a córrer. Però Jaume va lluitar i va lluitar, i gràcies a un dur treball de recuperació ia l’ajuda de fisioterapeutes i preparadors físics professionals va tornar a córrer i no només això, sinó que també aconseguint les seves millors marques personals a 10.000m, mitja marató, marató. Aquesta constant capacitat de superació i de ser resilient quan ets en moments més negatius és part de l’èxit final de Jaume.

Però Jaume Leiva ha volgut des de sempre compartir la seva saviesa esportiva i el seu esperit de superació no només amb esportistes professionals. L’any 2012 va fundar el “I run with Leiva”, un club que ara té més de 150 corredors i que Jaume Leiva anomena afectuosament “la seva família de la marea verda”. Un club format per corredors populars que busquen a la pràctica del running, una diversió i un “modus” de vida. Una part important dels beneficis del club estan destinats a ONG.